El clima de Planoles
"Per Gerard Taulé Codinach"

Marc Físic

Planoles és un municipi del Ripollès, que es troba al NW de la comarca. Està situat a la vall del riu Rigard, que és un afluent del riu Freser. Limita al nord amb la frontera francesa, de la qual és separada pel pas dels Lladres, al nord-est amb el municipi de Queralbs, a l´est amb Ribes de Freser, al SE amb el municipi de Campelles i a l´oest amb Toses. És un municipi molt accidentat, ja que es troba entre el Pirineu axial i el Prepirineu, així el cim culminant dins el terme és el Puig de Dòrria (2550 m), situat 3 km al SW del Puigmal (2913 m), que es troba a Queralbs. Aquesta muntanya pertany al Pirineu. Pel S limita amb el Puig de Coma Ermada (2045 m) , que és Prepirineu. Planoles es troba al fons de la vall del riu Rigard, a 1182 m d´altitud. A més petita escala Planoles es troba al NNE de Catalunya, en la zona del Pirineu Oriental, a uns 90 km del mar Mediterrani.

El clima de Planoles dins els climes planetaris

El clima de Planoles és un clima temperat humit sense estació seca segons la classificació de Köppen. Així tindríem Cf com a abreviatura per a definir aquest clima. Com que el mes més càlid té una temperatura mitjana inferior a 22º (agost, 19,4º) es pot parlar d´un clima temperat amb estiu fresc (Cfb).Segons aquesta classificació el clima de Planoles el podríem incloure en una àmplia franja de climes temperats humits que a Europa s´estèn des de Galícia fins a Noruega. Hem definit el clima de Planoles com a temperat ja que la temperatura mitjana del mes més fred té una mitjana compresa entre 18º i -3º (4,1º gener) i el mes més càlid supera els 10º de temperatura mitjana.

El clima de Planoles és humit segons la classificació de Thornwaite. Així l´índex d´humitat val 70,12 pel cas de Planoles, això ens permet classificar-lo com a humit ja que es troba en la franja compresa entre 20 i 100. No trobem cap mes sec, ja que tot i que hi ha 2 mesos en què la precipitació és lleugerament inferior a l´evapotranspiració potencial (juliol i agost), en aquest període el sòl fa ús de la reserva d´aigua.

El clima de Planoles dins els climes mediterranis

El clima de Planoles es pot qualificar com a mediterrani humit de mitjana muntanya. Així la precipitació anual és de 935 mm, un valor no gaire elevat, però el fet que sigui l´estiu l´època més plujosa això fa que no hi hagi cap mes que es pugui qualificar com a sec. Així la precipitació supera l´evapotranspiració durant tots els mesos de l´any. Això no implica que no pugui haver-hi sequeres, ja que estem dins una zona de clima mediterrani on la irregularitat de la precipitació és molt important. No obstant, cal remarcar que són sequeres de curta durada, ja que la mateixa variabilitat del clima mediterrani afavoreix que es pugui restablir la normalitat pluviométrica en poc temps gràcies a diversos temporals de pluges.

Si considerem la classificació de Köppen el clima de Planoles és un clima temperat humit sense estació seca amb estiu no gaire càlid (Cfb). És el mateix clima que afecta gran part d´Europa Occidental.

El règim pluviomètric ETPH indica que el màxim de la precipitació es dóna a l´època més cálida, l´estiu, mentres que el mínim es dóna a l´època més freda, l´hivern. Això fa que no es pugui definir el clima de Planoles com un clima mediterrani típic, sinó atípic, ja que el màxim pluviomètric i el mínim es troba invertit respecte el clima mediterrani “stàndard” (màxim a l´hivern, mínim estiuenc). Si no féssim cas de la proximitat del Mediterrani (només 100 km en línia recta) podríem parlar d´un clima continental, ja que en aquests climes el règim màxim de pluges es dóna a l´estiu.

El fet que el màxim pluviomètric es produeixi a l´estiu té diverses connotacions. Així les precupitacions de Planoles tenen un origen fonamentalment convectiu, són en forma de tempestes estiuenques, això indica una influencia mediterrània important, ja que un tret dels climes mediterranis és la importancia de les pluges convectius en el total de precipitació anual. Un altre tret és la poca importancia de les pluges asociades a situacions atmosfèriques atlàntiques que són les que dominen gran part de l´any, excepte a l´estiu. L´observador de Planoles, en Jordi Bover, no ens ha facilitat el nombre total de tempestes, però tenint en compte les dades d´altres observatoris propers podem calcular-ne al voltant de 30 anuals. El màxim nombre de tempestes es produeix entre els mesos de maig i agost, que és quan la inestabilitat convectiva és més freqüent, degut al fort escalfament diürn de l´aire i a la penetració d´aire fred en la troposfera mitjana.

Una altra característica del clima de Planoles és la relativa eixutesa dels hiverns. Així el mes més sec de l´any és el febrer, en què només cauen 29.1 mm de precipitació. Això és un gran inconvenient per a trobar nevades importants, així les nevades més importants de l´hivern poc sovint superen els 10 cm. La nevada més important del període 1997-2006 es va produir el dia10 de Gener del 1999 en què es van acumular 37 cm de neu. Cal remarcar que a Planoles hi neva uns 21.3 dies de neu a l´any, és un nombre molt semblant a la cara N del Pirineu (Puigcerdà, 21), però gran part d´aquestes nevades són febles, amb gruixos inferiors a 5 cm. Així al cap de l´any s´acumulen 51 cm de neu, el que dóna un promig de 2,6 cm de neu per dia de nevada.

Temperatura

Si considerem la temperatura mitjana anual, 11,2º, podem considerar Planoles com una vila de clima temperat fred. Tot i això cal fer algunes matisacions. Els hiverns són freds, però no excessivament, tot i l´altura. Així la temperatura mitjana del mes més fred, gener, amb 4º és inferior a 6º, per tant es pot parlar de veritable hivern. Tot i això és un valor força superior a d´altres llocs propers (Puigcerdà 2º a la mateixa altitud). Aquesta mitjana de 4º és relativament alta per l´altura, així St. Pau de Segúries té la mateixa temperatura mitjana a 850 m. A més dintre dels climes temperats de la Terra no són uns hiverns molt freds, ja que la isoterma que separa els hiverns molt freds dels hiverns freds és la de –3º.

El nombre de glaçades de Planoles és poc elevat, 65 dies anuals, tenint en compte que estem a 1180 m. Aquest valor és inferior al de Sant Pau de Segúries, 110 dies, fins i tot al d´Olot, 90 dies, tot i estar només a 682 m. Les mínimes absolutes de Planoles no són gaire baixes, així la mínima absoluta del període 1997-2005 de Planoles fou de -11,1º (desembre de 2001), molt superior a la mínima de Das (1050 m), -21º.

L´explicació d´aquestes elevades temperatures respon al fet que Planoles estigui a la vessant sud del Pirineu i a més en la vessant del solell la qual cosa fa que les temperatures siguin més elevades de les que hauríem d´esperar a aquesta alçada.

Els estius són agradables, la temperatura mitjana no assoleix els 20º en cap mes de l´any. Els dies en què les temperatures màximes passen dels 30º són escassos, al voltant de 7 dies a l´any, i només es produeixen durant l´estiu pròpiament dit, entre el juny i el setembre.

Vents

Tot i trobar-nos a la vessant sud del Pirineu i molt a prop del cim del Puigmal, que només es troba 7 km al NNE, Planoles és una zona molt afectada pels vents forts de tramuntana. Això és conseqüència del fet que la tramuntana baixa acanalada pel pas dels Lladres, situat al N de Planoles, entre el Puigmal i el Puig de Dòrria, i per efecte Venturi augmenta molt la seva velocitat. El vent de tramuntana normalment aclareix el cel a Planoles, ja que ens trobem a la cara S del Pirineu i el vent hi arriba amb efecte föhn després d´haver precipitat a la cara N del Puigmal. Tot i això no és estrany que pugui haver dies en que pugui nevar, però és barrufa o rufaca, és neu portada pel vent de tramuntana des de la vessant N del Puigmal.

El llevant és un altre vent important dins d´aquesta àrea, és un vent humit. En Jordi ha observat que en els últims anys les llevantades tendeixen a donar poca precipitació, sembla que la precipitació més important es queda a la vall del Ter. Pensem que això ha passat sempre, les llevantades donen la seva màxima precipitació a la vall del Ter i quan travessen la serra Cavallera (situada a l´est de la vall de Ribes) hi arriben relativament desgastades, donen pluges poc importants.

L´altre vent destacable en aquesta àrea és el vent del S. Aquest vent pot tenir un origen tèrmic, és la marinada estiuenca, o un origen sinòptic, quan una borrasca situada a l´oest de la Península impulsa vent de l´oest cap a Catalunya. En el cas de la marinada és important de remarcar que afavoreix el desencadenament de les tempestes durant la primavera i a l´estiu, degut a l´efecte palanca que ofereix la serralada del Pirineu respecte a aquest vent mediterrani. Així la tempesta més forta de Planoles es va produir el juny de 2004?, van caure 97 mm acompanyats de pedra que va deixar un gruix de 10 cm. El vent del S dóna lloc a les precipitacions més fortes de l´any durant les estacions equinnocials i l´hivern, com és el cas del 17 de desembre de 1997 en què van caure 118mm?.

El microclima de Planoles dins del Ripollès

El clima de Planoles és relativament càlid tenint en compte l´altura on es troba, 1182 m. Així la temperatura mitjana anual és de 11,2º, és 1º més alta que el promig històric de Ribes de Freser, 10,2º. Ribes està més avall de Planoles, a 912 m. L´explicació d´aquesta anomalia tèrmica radica en l´elevada freqüència d´inversions tèrmiques d´aquesta zona del Ripollès, sobretot a l´hivern. Així la temperatura mitjana de les mínimes al mes de gener a Planoles és de -0,7º, a Ribes és de –3,2º, i a Ripoll uns -1,8º

Pel que fa a la precipitació Planoles és una zona relativament seca dins del Ripollès. Així la precipitació mitjana anual és de 935 mm, precipitació molt similar a la de Ripoll, 930 mm, que és el lloc més sec del Ripollès. En canvi és una precipitació inferior a zones properes situades a la capçalera de la vall del Freser: Ribes de Freser 1012 mm, Núria 1040 mm, Alt Freser 1300 mm. I també hi plou menys que a la vall del Ter: Camprodon 1130 mm, Tregurà 1300 mm. Així es pot considerar que Planoles es troba en una ombra pluviomètrica. Això es deu al fet que Planoles es troba a sotavent de les pertorbacions mediterrànies i les atlàntiques. Així les primeres queden interceptades per la dorsal orogràfica Puigmal-Canigó i la serra Cavallera, mentres que les segones perden la humitat al atravessar la Península Ibèrica i superar les diferents serralades (Sistema Galaic, Sistema Ibèric, Pirineu i Prepirineu) que es troben a l´oest de Planoles.

BIBLIOGRAFIA

FERNÁNDEZ GARCÍA, F. (1992): Manual de Climatologia aplicada. Col. Espacios y Sociedades.

VARIS AUTORS (1978): El Ripollès. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 12. pp.622-625.

XERCAVINS, Agustí (1982): El clima del Pirineo Oriental. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.